L’interès principal dels espantalls resideix en la paradoxa d’interpretar, d’una manera naïf, la figura humana dirigint-se a un grup d’espectadors tan sorprenent com són les aus, constituint un dels fenòmens més transversals de l’Art Brut al llarg del temps i l’espai, la història, l’antropologia i fins i tot la ciència, i sorprenentment poc estudiat tant per aquestes disciplines com per l’Estètica i les arts.

En aquesta versió del treball, realitzada ex profeso per al certamen Inner Nature 2014, ens hem basat en les experiències de l’escolta del so i el silenci de John Cage, referenciant amb el títol el llibre d’entrevistes Pour les oiseaux, de Daniel Charles, i les hem relacionat amb el moment de contemplació que suposen els seus moviments onejant al vent: draps, cintes, discos CD, etc.

Hem separat els moments d’escolta dels de contemplació visual, tant per a emfatitzar la seua especificitat com la paradoxa de la seua separació, puix que aqueixos discos que es van crear per a ser escoltats són ara simples objectes visuals (i silents, insistim) per a espantar els ocells, i amb ells el seu cant. La ironia d’aquests discos resulta encara major si recordem que en aqueix llibre, i al llarg de la seua vida i obra, Cage parlava dels sons com a “bambolles sobre la superfície del silenci”, com les ones concèntriques que es formen en la superfíce de l’aigua en caure les gotes sobre ella. Precisament per açò en molts dels seus dibuixos i partitures usava els cercles, de forta presència en la filosofia zen, per a la representació de la música.

Guió, edició i direcció: José Juan Martínez.