Els protagonistes de la història agrària de l’Horta de València van fent-se vells sense que fins ara ningú no s’haja ocupat d’arreplegar, ordenar i divulgar els seus records i experiències.
Aquest formidable cabal de sabers, indispensable per a entendre aquests paisatges culturals de l’aigua, és l’objecte d’Artxiviu de l’Horta, un projecte que indaga en aquesta memòria i aquesta realitat, i que pretén ser arxiu i vehicle de coneixement, conservació i creació.
Arxiu, art, vida
Artxiviu és un acrònim que reuneix tres conceptes bàsics: arxiu, art i vida. És un projecte creatiu que pretén fomentar l’elaboració i difusió de continguts culturals relacionats amb la memòria i la realitat de l’Horta de València, un espai territorial carregat de singularitats. És també un grup de treball obert, un grup de persones que contemplen les pràctiques artístiques com a part essencial dels processos creatius, considerant igualment els valors documental, cultural i antropològic.
D’una banda, com a arxiu viu de la memòria de la gent de l’Horta de València, pretén ser una eina de cerca, registre, catalogació i difusió de la seua cultura i el seu coneixement. De l’altra, vol ser un instrument que estimule l’experimentació i la creació al voltant d’aquesta realitat.
Artxiviu és també un lloc de trobada d’iniciatives desenvolupades a espais agrícoles i culturals similars, un lloc d’intercanvi i connexió amb altres sistemes i paisatges vinculats amb l’aigua i el regadiu tradicional.
Per últim, és punt de partida de diferents iniciatives de formació i participació, iniciatives que fomenten la creació de continguts culturals, que generen i difonguen coneixements al voltant de l’Horta de València, i que puguen ser útils i servir de model a espais territorials i paisatges afins.
L’Horta de València
Les comarques de l’Horta de València, situades al tram final del riu Túria, a la vora del mar Mediterrani, abriguen una de les poques hortes periurbanes històriques que encara subsisteixen a Europa. Aquest escenari del regadiu tradicional valencià, que s’entremescla de manera intermitent amb la ciutat de València i els diferents pobles de la seua àrea metropolitana, segueix mantenint una notable activitat cultural i econòmica vinculada al seu origen agrícola.
L’Horta de València ocupa més de sis-cents quilòmetres quadrats i acull vora cinquanta municipis amb més d’un milió i mig d’habitants. Aquest territori queda integrat en deu comunitats de regants que es reparteixen l’aigua de reg en dos grans sistemes hidràulics. D’una banda es troba la Reial Séquia de Montcada, la major de tota l’Horta, el perímetre de reg de la qual domina l’espai periurbà al nord de la ciutat de València. I d’altra banda estan les diferents séquies de la Vega —Mestalla, Tormos, Rascanya, Favara, Quart, Xirivella, Benàger i Faitanar, i Rovella—, les quals, unides, formen el Tribunal de les Aigües, institució centenària de justícia i dret d’aigües reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Malgrat el pes que té la comarca en la memòria i la identitat de la societat valenciana i l’interès d’aquest territori carregat de singularitats, l’Horta és un espai amenaçat per múltiples factors. Entre ells, la pràctica desaparició del relleu generacional al medi agrícola, la qual cosa ha donat lloc a una profunda fractura intergeneracional. Gran part d’aquest patrimoni immaterial, dels coneixements i ‘ecosabers’ dels habitants de major edat, no passa a les següents generacions i està perdent-se de manera irreversible. Un procés de pèrdua accelerat que s’ha fet especialment patent durant els primers anys del segle XXI.